Wednesday, February 14, 2007

A muerte con Eto’o

De toda esta historia me sorprende, ya primero, el tratamiento que le da la premsa a la negativa de Eto’o a jugar el domingo, y creo que se tiene que comentar.

Lo primero es que desde madrid se le da la misma portada que los diarios de barcelona, que eto’o no queria salir al campo para 5 minutos. Ya empieza el linchamiento, porque que intenten desastibilizar desde madrid es logico, pero en casa tambien?

Sinceramente encuentro normal que eto’o en un partido que ganan 2-0 sacarlo 5 minutos pues se rebote, porque la excusa de darle continuidad y minutos suena a risa, para perder tiempo saca a otro, y si se saca al campo alguien se saca a un defensa. Luego hemos leido que le habian prometido 20 minutos.

Todo esto, tratandose de eto’o (recordemos a luis aragonés cogiendolo del pecho y zarandeandolo) hay que tener mas tacto y mas mano izkierda porque es un jugador mui impulsivo y de caracter.

Pero la jugada del entrenador no acaba aqui, luego sale en rueda de prensa y provoca al jugador diciendo que se ha negado a salir, pero sin hablar con el jugador ni aportar el motivo por el qual se niega, es que parece que si lo buscan lo encuentran.

Luego sale el catacrack de ronaldinho pidiendo respeto e implicacion, un jugador que los lunes y por norma no sale a entrenarse haciendo baño y masaje y que viene cuando le da la gana de vacaciones sin dar explicaciones y que se permite el lujo, aun sabiendo que es titular indiscutible, decir que no esta en forma y que cuando el equipo le necesite estará. La verdad es que si, ha aparecido, pero mui justito. Eto’o como vien dice se le alaba por su entrega y esfuerzo y voluntad, y se le echa de menos. Recordemos que el barça sin eto’o y ronaldinho era un gran ekipo, pero con eto’o y deco es un equipazo, es decir el que mete los goles y el que defiende al catacrak de ronaldinho. Normal que eto’o se mosquee si lo dice ronaldinho, no veo a puyol diciendo los mismo.

Todo esto analizado se entiende el contenido pero no las formas de eto’o ni el lugar(delante de niños). Es verdad que aqui todo el mundo tiene credito, el equipo, ronaldinho, raijard, todos menos eto’o y eso da rabia. A todo el mundo se le llena la boca diciendo que el barça se recuperara cuando llegue eto’o y defendiendo el juego nefasto del ekipo y ahora intentan cargarse a eto’o, no lo entiendo.

 Hoy leo que al final de temporada eto’o o ronaldinho se largan. Desde aqui se admiten apuestas, pero yo apuesto y espero que se marche ronaldinho: un jugador que todo el mundo alaba pero solo aporta magia al ekipo ultimamente a cuenta gotas y que esta mas pendiente de buscar ofertas del milan y del chelsea para subir la ficha en el barça, cosa que eto’o (sin entrar en lo que cobra cada uno) no ha forzado nunca al club, ha sido mas leal. Por mi que ronaldinho se vaya al milan, que se le apague la magia como a su dia ronaldo al marcharse a italia, a ver si le permiten descanasar porque le dan patadas como aqui, y que se venga Kaka, un jugadorazo, mas disciplinado y jugador mas de equipo, y asi echamos mas leña al fuego en Madrid, que tambien lo quiere. Se habla tambien de que Deco se iria y con el motta (el clan de brasileños) mui bien que se traigan a Lampard o a Cesc Fabregas, y delante que traigan a cristiano ronaldo para meter caña a quien es para mi la eterna promesa como mesi que no ha demostrado nada, destellos de calidad inneglable, pero nada mas.

Amigos sin ronaldinho no se acaba el mundo i a raijard (que me parece un excelente jefe de vestuario, de puertas a fuera,) pero un mal entrenador que se marche al milan con su amigo ronaldinho y que le tape sus caprichitos de catacrak que a eto’o no le pasa.

Un saludo

Posted by u'rei at 23:37:36 | Permalink | No Comments »

Friday, February 9, 2007

El famoso artículo de Oleguer Presas

Hola Amigos, despuès de todo lo que hemos oido en la radio, visto en la tele y leido en los diarios, os dejo el articulo de Oleguer, para que cada uno saque sus conclusiones y las exponga en comentarios. Espero que entre todos nos demos cuenta de si se ha exagerado o no en funcion del articulo.  
 
“La bona fe
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m’impulsa a pensar que a l’estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: ‘el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones’, referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial’, ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per ‘no haver investigat’ les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d’aquests reincident), indultats.

I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d’hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t’esgoti la bona fe.”

Posted by u'rei at 15:49:04 | Permalink | Comments (2)